La naveta des Tudons i el pou de sa Barrina

LLegenda

Dos joves gegants que vivien molt a prop de Ciutadella pretenien l'amor d'una al·lota que, amb la seva indecisió, no feia sinó complicar encara més les coses a aquells enamorts. Com que no es tractava de resoldre a les males aquella qüestió amorosa, els dos pretendents decidiren que la seva destresa resoldria el problema i, de mutu acord, es varen imposar realitzar dues obres ciclòpies. Un hauria de construir, amb pedres ben tallades, carenades i llavorades, una nau bolcada, i l'altre, només amb la força dels seus braços, foradar un pou prop d'allà, en el pedregós sòl del pla des Tudons, fins a trobar aigua. Qui primer acabàs la tasca resultaria guanyador del repte i s'enduria com a premi l'al·lota, que, mentrestant, cada nit, repartia a parts iguals les seves atencions entre els dos pretendents, quan els dos acabaven la jornada laboral.

Dit i fet, els dos joves començaren les seves respectives obres. Un, abraonat a una desmesurada barrina, va començar a foradar les duríssimes penyes. L'altre arrencava pedres d'una pedrera propera, se les carregava sobre les espatlles, les posava ben col·locades i les encastava tot formant l'estructura d'aquella estranya nau, amb la carena a l'aire.

La feina progressava cada dia. El gegant del pou havia desaparegut ja sota la superfície del sòl i seguia perforant la roca viva, amb la il·lusió posada en el premi que l'esperava. El seu rival, carregat amb els enormes blocs de pedra, guatiava sovint al forat i comprovava els progressos del seu company. Així un dia i un altre, sense aturar-se mai ni defallir.

En el darrer viatge, carregat amb la pedra que acabaria la seva obra, el gegant de la naveta va guaitar per donar-li la notícia al seu adversari. Des del fons li va arriba la veu alterada i torbada de l'altre:

- No importa que l'acabis, He guanyat jo: acab de trobar l'aigua!

Tota la noblesa que, fins aquell moment, havia emmarcat el singular desafiament, es va esfumar en un segon. Cegat per la gelosia, pres d'una ràbia incontenible, va aixeca la roca per damunt del seu cap i la va tirar amb força a l'interior del pou. Un renou eixordador, infernal, va semblar emergir de les entranyes de la terra, on va romandre esclafat el gegant que havia barrinat aquell forat.

De l'altre, mai més ningú en va sebre res.

Aquesta és l'explicació de per què a la naveta des Tudons hi manca una pedra. Diuen que es troba en el fons del pou de sa Barrina, prop d'allà, en el terme de ses Angoixes, però ningú no ha estat capaç de treure-la.