30/12/09
4/11/09
25/10/09
Bona pescada
22/10/09
11/10/09
4/10/09
26/9/09
Llegenda de sa nuvia d'Algendar
Algendar, sempre tant rumbós, aquell dia féu anar s'olla gran dins sa petita: no sols per es bon nom d'Algendar i de s'Hereu, sinó perquè sa nuvia era sa jove més bonica de Menorca.
Eren a mitjan dinar i entrà dins sa sala de sa festa una vella mendicant que tenia fama de bruixa i d'anar sempre despentinada, amb sa coa feta un ribó i fent sa garrossa de sa filosa, i rodà sa taula d'es convit cantant:
Sa nuvia d'Algendar
avui és en terra, -demà serà en mar:
avui menja capons i gallines,
demà menjarà sardines
a la vora de la mar.
Tots aplaudiren: s'Hereu li oferí un cadaf de vi.
-Beveu voltros, beveu, ara que hi sou -digué sa bruixa mentre se n'anava cantant:
Sa nuvia d'Algendar
avui és en terra, -demà serà en mar:
avui menja capons i gallines,
demà menjarà sardines
a la vora de la mar.
Damunt els motius de beure, que a noces mai curtegen, s'hi ajuntà es pas de sa bruixa, els convidats bebien, i com més bebien més bulla... i més set.
Ja la major part d'ells estaven més per jeure que per beure, quan, de cop i volta, sa trobaren batuts i trepitjats per un falcat de moros que, obedients al jove patró, s'endugueren sa nuvia, sense mostrar ella que li sabés greu. La portaren a sa nau, a on l'endemà, menjà sardines...
I trobant-se prop de la costa de Berberia, enmig d'un temporal, feren naufragis i es perderen tots.
Tots, i sa nuvia també.
Perquè, salvada per un pescador moro, començà el seu captiveri, deu voltes pitjor que una bona mort.
Passaren anys i anys, i un dia sa nuvia tingué art i manya de fugir des captiveri i des moros. I sa nau que la tornava féu naufragi volent-se refugiar a Cala Galdana.
Sa nuvia es salvà, i fent-se terra endins, arribà a un casal de pagès demanant socors. I va sebre que aquell casal era Algendar.
Se li trebucà es seny, i d'aleshores en avant no féu més que anar de lloc en lloc, despellisada i en ribonot, com una bruixa, fent garrossa de sa filosa i cantant sa seva escomesa de demanar almoina:
Sa nuvia d'Algendar
avui és en terra, -demà serà en mar:
avui menja capons i gallines,
demà menjarà sardines
a la vora de la mar.
9/9/09
Es barranc d'Algendar
que el Creador, tement la tramuntana,
fent amb el dit un solc damunt la plana.
5/9/09
30/8/09
Made in Marc
Sa camiseta feta per en Marc ha fet furor. A tots es cosins que hi havia a Cala Galdana els hi va agradar. Gràcies Marc.
19/8/09
18/8/09
Dia de platja
Els temporals d'aquest passat hivern, han deixat sa platja de Sant Adeodato sense arena, tot son codols. Jo no se de on poden sortir tants de codols!Però noltros hi anam igualment a nedar.
P.S. He sebut que antigament, a sa platja de Sant Adeodato la coneixien amb es nom de "es codolar de Binicodrell". Per açò no és estrany que de tant en tant, colque estiu, degut als temporals de s'hivern, sa platja es quedi sense arena i només hi hagi codols.
28/7/09
Es camp de mar
9/7/09
9.07.90
28/6/09
9/5/09
Llegenda des Pas d'en Revull
Açò era una vegada quan una nau de pirates va voler arredossar-se a la platja de Cala Galdana, que és on acaba el barranc d'Algendar. Vet aquí que un dels més joves d'aquells pirates, tan polit va trobar aquell paratge que va seguir riu amunt, barranc amunt, de manera que seguia caminant bocabadat d'aquella meravella de paisatge. Però, quasi sense entemer-se'n, es va perdre, i quan va tornar a la platja, el vaixell ja no hi era, per tant aquell moret va haver de quedar a Menorca. Va pensar que per aquells indrets s'hi trobaria bé, era un lloc on hi havia molta fruita i podria ben viure.
Va seguir barranc amunt fins arribar als llocs d'Algendar. Per aquelles terres va trobar una cova com un túnel, ben tapat d'esbarzers, que tenia dues entrades, i va pensar que es podria amagar allà dintre i no el trobarien.
Mentre hi va haver fruita tot va anar bé, però en arribar l'hivern, ja no va ser tan bo de fer trobar menjar i començà a passar gana.
Per no morir-se de fam, va pensar que tal vegada podria agafar colque animal per menjar. Un dia faltava una gallina a s'Aranjassa, un altre hi faltava un conill a Algendar, o un be, o un cabrit, fins i tot el moix des Canaló va desaperèixer. Ningú d'aquells indrets no sabia per on desapereixien els animals.
Però un vespre de porquetjades en què els pagesos de les rodalies es varen trobar al lloc des Canaló, armant conversa s'ho van contar tot. Així va ser com van pensar que hi havia algú que feia de lladre i un vespre de lluna plena es posaren en camí per veure si afinaven qui era el qui robava. A l'hora manco pensada van veure com una sombra sortia de la Penya Fosca. Els pagesos es van proposar de seguir-lo i el van començar a encalçar, però arribats a un determinat lloc el perderen de vista, era com si la terra se l'hagues engolit.
El vespre següent ho varen tornar a intentar, peró els va passar el mateix, sempre el perdien de vista, sols sabien que era moro i que tenia els cabells revulls. Una vegada, però, no li va bastar la llestesa i li van afinar l'amagatall, era una cova en forma de túnel que tenia dues entrades ben tapades d'esbarzes. Van pigar foc a una de les entrades i van esperar que sortís per s'altra i el van aplegar.
D'aquell moro, no en sabem res més, però sabem que per allà van fer passar el camí del barranc i, de llavors ençà, se li donà el nom del pas d'en Revull.
Va seguir barranc amunt fins arribar als llocs d'Algendar. Per aquelles terres va trobar una cova com un túnel, ben tapat d'esbarzers, que tenia dues entrades, i va pensar que es podria amagar allà dintre i no el trobarien.
Mentre hi va haver fruita tot va anar bé, però en arribar l'hivern, ja no va ser tan bo de fer trobar menjar i començà a passar gana.
Per no morir-se de fam, va pensar que tal vegada podria agafar colque animal per menjar. Un dia faltava una gallina a s'Aranjassa, un altre hi faltava un conill a Algendar, o un be, o un cabrit, fins i tot el moix des Canaló va desaperèixer. Ningú d'aquells indrets no sabia per on desapereixien els animals.
Però un vespre de porquetjades en què els pagesos de les rodalies es varen trobar al lloc des Canaló, armant conversa s'ho van contar tot. Així va ser com van pensar que hi havia algú que feia de lladre i un vespre de lluna plena es posaren en camí per veure si afinaven qui era el qui robava. A l'hora manco pensada van veure com una sombra sortia de la Penya Fosca. Els pagesos es van proposar de seguir-lo i el van començar a encalçar, però arribats a un determinat lloc el perderen de vista, era com si la terra se l'hagues engolit.
El vespre següent ho varen tornar a intentar, peró els va passar el mateix, sempre el perdien de vista, sols sabien que era moro i que tenia els cabells revulls. Una vegada, però, no li va bastar la llestesa i li van afinar l'amagatall, era una cova en forma de túnel que tenia dues entrades ben tapades d'esbarzes. Van pigar foc a una de les entrades i van esperar que sortís per s'altra i el van aplegar.
D'aquell moro, no en sabem res més, però sabem que per allà van fer passar el camí del barranc i, de llavors ençà, se li donà el nom del pas d'en Revull.
6/5/09
Pas d'en Revull
9/4/09
8/3/09
16/2/09
7/2/09
31/1/09
31.1.86
21/1/09
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
