- Em costa imaginar-te absent per sempre.
- Tants de records de tu se m'acumulen
- que ni deixen espai a la tristesa
- i et visc intensament sense tenir-te.
- No vull parlar-te amb veu melangiosa,
- la teva mort no em crema les entranyes,
- ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;
- em dol saber que no podrem partir-nos
- mai més el pa, ni fer-nos companyia;
- però d'aquest dolor en trec la força
- per escriure aquests mots i recordar-te.
(Miquel Martí i Pol)
20/9/15
Setembre
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada