Llegenda des Pas d'en Revull

Açò era una vegada quan una nau de pirates va voler arredossar-se a la platja de Cala Galdana, que és on acaba el barranc d'Algendar. Vet aquí que un dels més joves d'aquells pirates, tan polit va trobar aquell paratge que va seguir riu amunt, barranc amunt, de manera que seguia caminant bocabadat d'aquella meravella de paisatge. Però, quasi sense entemer-se'n, es va perdre, i quan va tornar a la platja, el vaixell ja no hi era, per tant aquell moret va haver de quedar a Menorca. Va pensar que per aquells indrets s'hi trobaria bé, era un lloc on hi havia molta fruita i podria ben viure.
Va seguir barranc amunt fins arribar als llocs d'Algendar. Per aquelles terres va trobar una cova com un túnel, ben tapat d'esbarzers, que tenia dues entrades, i va pensar que es podria amagar allà dintre i no el trobarien.
Mentre hi va haver fruita tot va anar bé, però en arribar l'hivern, ja no va ser tan bo de fer trobar menjar i començà a passar gana.
Per no morir-se de fam, va pensar que tal vegada podria agafar colque animal per menjar. Un dia faltava una gallina a s'Aranjassa, un altre hi faltava un conill a Algendar, o un be, o un cabrit, fins i tot el moix des Canaló va desaperèixer. Ningú d'aquells indrets no sabia per on desapereixien els animals.
Però un vespre de porquetjades en què els pagesos de les rodalies es varen trobar al lloc des Canaló, armant conversa s'ho van contar tot. Així va ser com van pensar que hi havia algú que feia de lladre i un vespre de lluna plena es posaren en camí per veure si afinaven qui era el qui robava. A l'hora manco pensada van veure com una sombra sortia de la Penya Fosca. Els pagesos es van proposar de seguir-lo i el van començar a encalçar, però arribats a un determinat lloc el perderen de vista, era com si la terra se l'hagues engolit.
El vespre següent ho varen tornar a intentar, peró els va passar el mateix, sempre el perdien de vista, sols sabien que era moro i que tenia els cabells revulls. Una vegada, però, no li va bastar la llestesa i li van afinar l'amagatall, era una cova en forma de túnel que tenia dues entrades ben tapades d'esbarzes. Van pigar foc a una de les entrades i van esperar que sortís per s'altra i el van aplegar.
D'aquell moro, no en sabem res més, però sabem que per allà van fer passar el camí del barranc i, de llavors ençà, se li donà el nom del pas d'en Revull.